“La oscuridad habita dentro de nosotros, y la felicidad también” Reflexions d’alumnes de 2n

Què pensem quan mirem un quadre? Ens vénen a tots al cap les mateixes idees? Ens centrem només en el que l’autor ens vol transmetre? O som capaços d’anar més enllà i realitzar les nostres pròpies interpretacions? Com ensenyem als alumnes a comprendre l’art? La reflexió d’avui d’un alumne de 2n registra molt bé la resposta a algunes d’aquestes qüestions: “Un cuadro representa muchas cosas pero lo hacen con una sola idea”.

En realitat, els artistes ens volem transmetre una idea, un pensament, una història, però què entén el públic? Prenent com a referència les aportacions de l’artista Daniel Canogar (2014), aquest exposa que quan ell fa una obra vol explicar una història en concret, però el retorn que rep dels qui l’observen quan la fa pública és immensament més gran del que ell prèviament havia pensat comunicar. Aquesta experiència l’hem viscut avui a la classe de 2n, quan una de les alumnes, seguint amb el treball de Picasso, ha portat una fotografia del quadre “Mujer ante el espejo” (1932).

Aquesta ens ha servit com a fil conductor per treballar l’expressió oral en castellà i reflexionar sobre tot allò que ens aporta l’art. Començant per la pregunta inicial: què hi veieu?, poc a poc hem anat aprofundint en la història que ens volia transmetre Picasso, ara bé, cadascun dels alumnes n’ha fet la seva pròpia lectura des de perspectives diferents. Uns s’han centrat en la descripció dels colors i de les formes geomètriques relacionant aquests continguts amb els que estem treballant a geometria (línies corbes, rectes, poligonals, mixtes…). Ens hem fixat que contràriament al quadre de Guernica, on Picasso utilitzava línies molt rectes, en aquest altre les ratlles eren majoritàriament corbes o mixtes. D’aquesta forma, hem observat com l’autor va anar evolucionat d’estils. Els que s’han fixat en els colors, han comparat com mentre al Guernica són tons grisos, blancs i negres, al de “Mujer ante el espejo” existeixen principalment dos tonalitats: colors clars i colors foscos. Ha sigut mitjançant aquesta idea que ens hem pogut començar a endinsar en conèixer quina història Picasso ens volia explicar, tot i que cadascú ha partit de les seves pròpies interpretacions.

Qui era aquella dona? Què feia davant d’un mirall? Quins sentiments hi podíem veure? La conversa i les aportacions dels alumnes ens han portat ha reflexionar sobre el nostre interior i sobre com a vegades ens sentim dividits en dos: la part fosca i la part lluminosa. La part fosca és aquella que relacionem amb moments com quan ens sentim enfadats, tenim enveja, volem pegar, insultar… I la part lluminosa és aquella que relacionem amb els moments alegres, quan estimem, compartim, ens sentim bé amb nosaltres mateixos… Els propis alumnes han establert aquestes relacions, identificant-se cadascú amb aquests moments que viuen durant el dia a dia.

Aquestes han sigut algunes de les reflexions recollides durant la conversa:

“Yo imagino que un lugar es oscuro y el otro no”

“La oscuridad habita dentro de nosotros y la felicidad también”

“En la cara hay la luna y el sol”

“Tiene líneas curvas, no como el Guernica que son más rectas”

“Una parte era la oscuridad y la otra tenia felicidad, la del espejo era la maldad”

“Una era la mujer de Pablo Picasso y la otra más de Pablo Picasso, y una estaba triste y la otra feliz”

“Parece que la mujer quiere entrar en el espejo”

“Hay formes geométricas, algunas líneas son mixtas, porque hay rectas y curvas”

“Una parte es como el ángel y la otra como el demonio”

Una vegada finalitzada la conversa, cada alumne ha escrit dues o tres frases en relació als comentaris que s’han exposat a l’aula i un dibuix que acompanyés les idees exposades. D’aquesta forma, plasmem, escrivim, deixem registre de les idees que s’han disparat a l’aire i reflexionem, vinculant totes aquestes idees també amb la part més artística i creativa del dibuix. El pròxim dia partirem d’aquestes frases per treballar la lectoescriptura i corregir errors entre tots, recordant la sessió viscuda i ampliant les relacions i noves idees que el quadre potser ens suggereixi aquell dia.

 

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s