El Rizoma de Picasso!

Treballar amb art contemporani sempre és enriquidor. La meva formació inicial de mestra va estar fortament marcada per processos d’aprenentatge que giraven entorn a l’art, i aquest sempre m’ha acompanyat, d’alguna manera o altra, en les meves pràctiques docents. S’ha acabat convertint en una forma de vida que ha connectat amb els propis interessos personals i professionals. Comprenc l’art com a experiència, com aquella forma de relacionar-lo amb la nostra vida quotidiana (Dewey, 1934). També el visc des de la perspectiva que defineix Eisner (2002) quan ell comprèn als “mestres com a artistes”. L’autor fa referència a aquest concepte com aquell professor que dissenya situacions i després les modula per a que siguin apropiades a cada estudiant. En relació a aquest concepte, Eisner aborda el terme “d’artistry” des d’aquelles característiques de l’art que l’educació pot agafar com a préstecs de consciència per tal de millorar-la.

L’autor exposa la necessitat que el món educatiu promogui artistes, entenent aquests com aquells que desenvolupen idees, tinguin sensibilitat, estratègies, imaginació per a crear, creativitat, experimentin, creguin en l’esforç… Ja que això permet fer-nos qualitativament més humans i intel·ligents. L’art exigeix ser comprès i llegit des d’un altre punt de vista que s’allunya dels esquemes tradicionals. Aquest és l’art que m’acompanya sempre que tinc una via per fer-ho. Fins ara, com a mestra especialista, sempre ho havia dut a la pràctica mitjançant projectes realitzats en llengua anglesa des de la matèria d’anglès, però aquest any, sent mestra i tutora d’alumnes de 2n, necessitava poder trobar una línia de fuga on l’art pogués entrar a l’aula.

Picasso ha sigut l’artista escollit per acompanyar-nos a la classe de 2n. L’interès per aquest artista va sorgir arran d’una lectura de català, la qual exposava un fragment de la biografia d’aquest autor. Els alumnes van mostrar curiositat per saber-ne més coses i descobrir quan va néixer, quins quadres va pintar, on va viure… Sabíem que a la sala d’actes de la nostra escola hi havia una reproducció a gran escala del “Guernica”, però poca cosa més. A partir de la informació que una alumna va voler buscar, se’ns va obrir tot un món Picassià. Semblava que aquesta podia ser una finestra per on l’art podia entrar a la nostra classe i actuar com si fos un prisma que permetés relacionar aprenentatges des de la inter i transdisciplinaretat.

La informació d’aquesta alumna va donar peu a explicar la història del bombardeig de Guernica i a parlar sobre la Guerra Civil: què és una guerra? Què és un bombardeig? Qui és un dictador? Com es devia sentir aquella gent representada al quadre? Què devien pensar? Visualitzar el vídeo de Guernica en 3D ens va permetre entrar dins del propi quadre i aflorar els sentiments per treballar les emocions partint dels propis continguts. Al llarg de les sessions, parlar de la Guerra Civil també ens va portar a fer-nos preguntes sobre aquella època: com eren els cotxes? Quins eren els transports? Com conservaven el menjar? Com eren els televisors? Quines monedes utilitzaven? Totes aquestes qüestions s’han anat responent al llarg de les sessions. Han sigut els propis conflictes dels alumnes els que ens han portat a fer aquestes investigacions que, alhora, permeten establir relacions entre matèries. Esperem que Picasso ens segueixi obrint nous camins cap a l’aprenentatge!

guernica-full

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s