Com vivim la professió de mestre? Dediquem el temps suficient a pensar sobre la nostra pròpia pràctica professional? Reflexionem sobre les experiències que vivim amb els alumnes? Som crítics amb les nostres accions?
Sóc mestra, i com molts dels meus companys de professió, sovint em sento arrossegada per la corrent de la pressa que transita per les nostres aules, pels nostres centres, per la pressió dels horaris i temaris… Tot i així, dins d’aquest bullici necessito trobar petites línies de fuga que em permetin reflexionar, pensar i trencar amb els models que duem integrats per viure altres formes d’aprenentatge.
És requisit obligatori escriure sobre allò què fem, posar paraules a les nostres accions. Va ser la formació viscuda durant el Grau d’Educació Primària que vaig incorporar la necessitat d’escriure sobre les meves pràctiques com a forma de vida a través de l’escriptura dels propis relats autobiogràfics, alguns d’aquests escrits durant la meva experiència ja no només com a estudiant, sinó també com a mestra. Tal i com exposa Zeichner (1982), quan som estudiants només som conscients de la construcció i deconstrucció del nostre propi model si la formació ens permet raonar de forma reflexiva sobre la nostra pràctica al llarg del nostre aprenentatge. És per aquest motiu que és essencial que els estudiants desenvolupin processos reflexius durant la seva formació per conscienciar-se dels models que estan rebent i puguin transformar aquells que duent integrats de la seva escolarització. Prenent a Zeichner (1982) i Dellvalle (2014), com a referència, com a mestres, fa falta reflexionar sobre la pràctica d’un mateix considerant el context on aquesta es realitza. D’aquesta forma, es pot aconseguir viure les pràctiques des de l’experiència, millorar-les i refer-les partint de les accions que desenvolupa un mateix.
La formació rebuda durant el Grau d’EP i durant el Màster d’Atenció a la Diversitat, no només em van aportar la importància de reflexionar sobre la pròpia docència, sinó que també em van obrir les portes a una nova manera d’entendre l’educació. Una educació on la creativitat i prenia un paper essencial. Era possible aprendre entorn a l’art contemporani continguts que no fossin propis de l’art? Descobrir aquesta metodologia em va permetre connectar amb els meus interessos personals: la creativitat i l’art. I també em va fer viure l’educació des de la passió i el goig per seguir aprenent.
Abans d’entrar a la carrera de magisteri, havia estudiat la llicenciatura de Publicitat i RRPP a la Universitat Autònoma de Barcelona. Va ser en els dos últims anys d’aquests estudis que vaig començar a adonar-me que no acabava d’encaixar en aquella professió que havia escollit. M’apassionava la creativitat, però no em satisfeia aquella encarada només a crear bens de consum que servissin a la reproducció i expansió del sistema capitalista. Jo entenia la creativitat com aquella que era viscuda des de les individualitats de cadascú i afavoria un pensament crític, la que em permetia millorar en les meves formes de vida i en el món on vivim. M’agradava l’art i el disseny, però m’ofegava la competitivitat que també acompanyava aquesta carrera. És per aquest motiu que, quan vaig acabar, vaig optar per fugir d’aquell context i començar els estudis de magisteri. Uns estudis que també em van permetre poder comprendre la creativitat des d’un altre punt de vista, més humana, més quotidiana, entesa com aquella que no només implicava poder donar resposta de manera diversa als problemes, sinó també com aquella que podia ser relacionada des d’una vessant artística, des de l’art contemporani per poder desenvolupar així pràctiques professionals distintes, creatives, reflexives i crítiques. La metodologia d’aprendre entorn a l’art permet desafiar les nocions que nosaltres tenim preconcebudes en relació a com entenem com funciona el món. És a través d’aquest trencament que ens animem a pensar de forma diferent (O’Sullivan, 2006). Mitjançant aquests encounters podem deconstruir i construir els nostres models educatius per ser creadors i productors de models educatius nous que s’ajustin a les necessitats del context actual.
Endinsar-me en aquesta metodologia em va fer capaç d’expressar-me de forma més rica, qüestionar-me noves relacions, obrir interrogants i aprendre a gestionar la incertesa. Al mateix temps, també em va donar l’oportunitat de formar-me com a mestra crítica, creativa, receptiva, imaginativa i reflexiva. Va ser l’art qui em va permetre realitzar un canvi de mirada i prendre consciència que la docència es podia desenvolupar d’una altra forma a la que tenia preconcebuda. Una vegada vaig començar a ser mestra, les meves pràctiques sempre van estar vinculades a desenvolupar projectes en llengua anglesa a través de diversos artistes, els quals em permetien desenvolupar contextos d’aprenentatge que anaven més enllà d’una única disciplina, més enllà de l’assignatura d’anglès.
La necessitat de seguir en formació va portar-me iniciar-me en els estudis de Doctorat, on juntament amb una altra investigadora, la Irene López, vam tenir la necessitat d’analitzar la nostra formació rebuda i com aquesta havia influenciat a altres estudiants a realitzar pràctiques professionals distintes i a connectar amb el seu projecte vital. La finalització d’aquesta formació va portar-me a la necessitat de crear un espai on anar enregistrant totes les pràctiques que anava realitzant com a mestra. Fins al moment, l’escriptura dels relats autobiogràfics havien fet aquesta funció, però en l’actualitat, necessitava també tenir un registre més global, més continu, que pogués ser obert més enllà de les pròpies reflexions. Aquí neix la necessitat de crear aquest blog, aquest rizoma educatiu que inclou tots aquells aspectes que em van formant com a mestra i que fan créixer el meu becoming teacher researcher. Rizoma Educatiu és un recull de les experiències personals que vaig vivint, de recursos, d’experiències, de pensaments, d’aprenentatges… que vull compartir amb vosaltres, perquè és compartint amb els altres que millorem també nosaltres mateixos.
Georgina LLobet Bernaus
rizomaeducatiu@gmail.com