“Ha sigut la setmana més divertida de tot el que portem de curs, m’ho he passat molt bé!”. Aquesta veu d’un alumne de 2n m’ha fet repensar sobre com els alumnes acostumen a valorar, i a recordar, allò que surt de l’ordinari, del guió, i fins a quin punt les escoles encara sortim poc d’aquest.
Aquests darrers cinc dies els professors de música han dedicat molt esforç, passió i dedicació a preparar activitats molt diverses per apropar la música en la nostra quotidianitat de forma intensa. Hem viscut tallers d’instruments, espais lliures de cant i ball, concursos inspirats en el “Tu sí que vales”, intercanvi de cançons entre cursos, etc. Juntament amb aquestes dinàmiques, cal sumar-li la presència de la nostra Coral (Vedruna Tàrrega), que ha sonat amb força tant dins com fora de l’escola demostrant el talent que aquesta té.
La setmana ha deixat imatges impactants que ens han remogut i ens han fet reflexionar sobre la poca importància que s’acostuma a atribuir a la música durant el dia a dia a l’escola. Entre moltes de les activitats, hem pogut veure a una gran quantitat d’alumnes demostrant els seus talents musicals i artístics davant dels seus companys en un espai anomenat “Zona off”. Un lloc reservat en un racó del passadís per aquells alumnes que volien realitzar un espectacle i ser contemplats pels seus companys abans d’entrar a les aules al matí i a la tarda, o bé a l’hora del pati.
L’espai físic d’aquest lloc em porta a fer la següent qüestió: quins espais ofereixen les escoles on els nens i nenes puguin expressar-se d’aquesta forma? Veure aquests alumnes que actuaven envoltats de tots els companys portava a pensar si no valdria la pena gaudir sempre d’un espai com aquest, d’una escletxa creativa que contempla altres formes d’ensenyament i aprenentatge partint del propi cos, de la pròpia expressió, creativitat i talent. Segurament algú podria dir: però correm el risc que la novetat s’acabi convertint en quotidianitat! Potser sí, si més no, la reflexió que ens hem de fer és pensar on queden les intel·ligències que van més enllà de la matemàtica i la lingüística. On queden aquells alumnes que destaquen per altres capacitats que sobresurten del llapis i el paper? Observant nens i nenes que acadèmicament no són brillants a l’escola però destacaven de forma especial en aquest espai “Zona off”, no puc evitar pensar en el cas de Gilliam Lynne que Ken Robinson (2012) exposa en el seu llibre “El Elemento”. Certament, segur que en les nostres aules tenim uns quants i unes quantes Gilliams:
El caso de Gilliam Lynne
Gilliam Lynne no podía estar quieta en clase, se movía constantemente, no estaba atenta a las lecciones ni concentrada en lo que tenía que hacer, los profesores hartos de su conducta recomendaron a los padres de Gilliam que la llevaran a un psicólogo y la matricularan en una escuela “especial”, la mama de Gilliam así lo hizo y durante la entrevista con el doctor, este no paró de observarla en todo momento mientras le hacía preguntas a su madre.
Al cabo de media hora el psicólogo le dijo a Gilliam que esperara allí mismo que él tenía que hablar con su mama en privado. Antes de salir de la habitación conecto la radio, salieron y le dijo a la madre de la niña: Observe lo que hace su hija.
Gilliam se levanto y comenzó a moverse por toda la estancia siguiendo el ritmo de la música, los adultos se quedaron deslumbrados por la gracia y el placer con el que bailaba. Entonces el psicólogo le dijo a la mama de Gilliam: Su hija no está enferma. Es bailarina. Llévela a una escuela de danza.
Su madre hizo lo que le recomendó el doctor, la llevo a una escuela de danza y todavía ahora Gilliam recuerda la emoción cuando entro en la sala y vio personas que como ella no podían estar sentadas sin moverse y que necesitaban moverse para poder pensar.
Gilliam ingreso con el tiempo en la Royal Ballet Company y creo junto con Lloyd Weber algunos de los más celebres musicales de todos los tiempos: Cats y El Fantasma de la Ópera.
El Elemento, 2012, p.20-22
Aquesta setmana ha sigut un oasi per a infants com el cas de la Gilliam. Alumnes que potser a l’aula es senten poc valorats, o que tenen dificultats, o que, pel contrari, el seu rendiment acadèmic és brillant i a més a més, els apassiona la música. Tots ells han gaudit com mai, han sentit la música amb el cor i han estat orgullosos de compartir allò amb que destaquen, ja sigui cantant, ballant, expressant-se, creant de forma artística… També ha sigut un plaer pels mestres que hem participat d’aquestes dinàmiques veure l’escola des d’una altra perspectiva possible.
M’agradaria acabar felicitant als mestres de música de l’escola, i en especial, al Carles i a la Cristina, directors de la Coral dels Grans i la Coral dels Petits. Les dues corals conformen la nostra gran Coral Vedruna Tàrrega. Ha sigut un plaer conèixer les seves entranyes i veure-la cantar més enllà de l’escenari de la nostra sala d’actes. Les seves veus ens han arribat directes al cor, i al cap, suposant un sotrac que ens ha fet repensar la importància i la necessitat de sentir una música més viva en els nostres contextos educatius.
RIZOMA EDUCATIU 