És un luxe poder conservar la nostra trobada anual museística amb @educamov que dona vida a les nostres neurones i ens reconnecta entre nosaltres i amb els altres.
Va ser un dia molt profitós per renovar mirades i buscar préstecs de consciència artística per incorporar a la nostra vida i docència.
Us compartim algunes obres que literalment ens van atrapar al @macba (i altres que, segurament, hi aprofundirem amb el temps.)
Les que podeu veure són les obres de caràcter més existencial de Felix Gonzalez -Torres. L’artista tractava qüestions com el viatge, l’emigració, l’exili, el turisme, la fugida i llibertat.
Vam estar reflexionant envoltades d’imatges de platja, aigua i cel entrellaçades a través d’una gamma cromàtica de blanc, blau i gris.
Entre aquestes, una catifa blava de caramels invitava als espectadors a interactuar-hi.
Per una banda, situar-nos davant de l’obra ens feia pensar:
Com són les nostres accions? Fins a quins límits es pot interactuar en un museu? Què fem davant la llibertat? Com podem transformar una obra? Com ens situem davant d’aquesta? Quines observacions atentes fem? Fins on arriben les nostres accions i quines transformacions generen?
Per altra banda, els significats d’aquesta obra eren múltiples:
Com vivim el mar? Com el viuen els altres? Quines restes hi deixem? Quina imatge idíl·lica en tenim? Quina imatge dramàtica? Quina llibertat significa?
Mar i obra eren vasos comunicants que no et deixaven indiferent.
Vam veure tantes obres, tants pensaments i tanta bellesa que necessitarem tot l’any per digerir-ho.
RIZOMA EDUCATIU 