Com recull el Macba, Felix -Gonzalez Torres deia que les obres no eren completes sense la mirada de l’espectador.

En la seva extensa exposició vam poder interactuar, tocar, explorar i fins i tot endur-nos bocinets del seu art a casa nostra.

Entre aquestes, amb @educamov ens vam emportar alguna que altra làmina gegant que s’oferia als espectadors. Anàvem per Bcn i semblàvem arquitectes en comptes de mestres.

Una d’aquestes està en procés de transformació, i l’altra ja ha pres vida a través de gairebé una performance de pintura artística familiar.

És fantàstic realitzar aquestes experiències a l’estiu:

-Els infants passen a formar part de la pròpia obra amb tot el seu cos: mans, cara, cabells, braços, cames i galtes del cul incloses.

-És més fàcil de netejar, manguera amb aigua fresca… I tot hi va!

Vam començar amb algunes gotes tirades sobre l’enorme làmina, i, a mesura que les anàvem escampant amb pinzells de gruixos diferents, el papa ens n’anava tirant més des de la seva gran altura. Com si una dutxa de pintura de colors es tractés.

Que bonic seria poder veure com aquestes làmines blanques han pres vides diferents a les mans dels espectadors que hem passat per l’exposició. Són tantes les possibilitats que es podria generar un feedback expositiu establint diàlegs amb les diverses obres de Gonzales-Torres.

Nosaltres ja hem fet la nostra aportació!