Inevitablement, llegir sobre experiències educatives et transporta directament a reflexionar sobre la teva pròpia pràctica, a posar-la en qüestió, a revisar-la, a escriure-la i a pensar en com millorar-la. El llibre “Maestras contemporaneas” de G. Jové permet precisament viure aquesta experiència. Es inevitable llegir-lo i no sentir que dins teu trontollen coses, veure com sovint tenim un món de possibilitats ben properes en les nostres aules que acabem desaprofitant per falta d’idees, o molt sovint, per falta de temps per executar-les. En el llibre hi ha un parell de capítols: “Ni arte ni educación con mayúsculas” i “Jardines inquietantes” que em van permetre connectar ràpidament amb el nostre context escolar. En el primer capítol s’exposa una experiència viscuda a la Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social de la Universitat de LLeida entorn l’obra d’art “Practice table” de Sean Edwards (2010) exposada al Centre d’Art la Panera. Us convido a fer-ne la lectura per descobrir totes les experiències que els estudiants de la facultat van desenvolupar entorn aquesta. La “Practice table” permet posar sobre la taula objectes quotidians que ens podrien passar desapercebuts i donar-los-hi un paper rellevant per tal que l’observador pugui reflexionar i ser més conscient sobre allò que veu.
Destaco un fragment d’aquest capítol que es relaciona amb l’activitat que avui explicaré:
“ (…) uno de los elementos que había encima de la mesa era una pelotita de papel de aluminio resultante de una de las acciones cotidianas, cuando utilizamos el papel de aluminio para envolver el bocadillo o algún otro tipo de manjar. (…) La pregunta planteada en la sala de exposiciones: ¿esto es arte?, nos lleva a realizar una propuesta: cuando estuviéramos en las escuelas tendríamos que observar si en la clase o en otros espacios hay algún resto en el suelo que no tendría por qué estar, ya sean bolitas de papel de aluminio y otros tipos de envoltorios o papeles; si se diera la situación tendríamos que estar atentos a lo que sucediese, sobre todo a la intervención del adulto.
Quan vaig acabar de llegir el fragment, va sonar aquella alarma interna que portem els mestres dins nostre! Un dels problemes amb el que ens trobem a diari és la responsabilitat que els alumnes han d’adquirir a l’hora de mantenir la nostra classe en ordre, i, sobretot, neta. No deixa de sorprendre’m que sovint sigui les 9:10 del matí i ja hi hagi objectes de tot tipus al terra. Som uns autèntics generadors de brossa constant!
Seguint amb la lectura del llibre, i arribant al següent capítol: “Jardines inquietantes”, es podien llegir experiències que els estudiants havien viscut en relació també a la brossa dins de diversos contextos propers. Havien comptabilitzat la que es generava dins de la facultat, i la que es generava en el carrer Major de la ciutat de Lleida, reflexionant sobre els resultats obtinguts i mostrant-los de forma artística a la comunitat.
Les lectures d’aquests capítols van portar-me a reflexionar sobre la neteja de la nostra classe. Què podíem fer a més a més que els responsables fessin la neteja diària sense prendre consciència de tot allò que es tirava a la paperera?
Un dia, al finalitzar les classes, vaig demanar als responsables de neteja que posessin tot allò que trobessin al terra sobre la taula de la mestra i que observessin:
Alumne 1: -Què fan els de neteja? Per què la posen la brossa sobre la taula?
Mestra: -Què hi veieu vosaltres aquí?
Alumne 2:- La nostra brossa!
Alumne 3: – Ufff! Tot això hi ha a la classe?
Alumne 4:-Es que sóm uns marranos… la classe està súper bruta!
Alumne 5: – D’on ha sortit aquesta oliva?
Alumne 6: – I aquest botó?
Alumne 7: – És meu! És de la meva bata! L’he perdut!
-Alumne 8: -I mira, qui ha perdut tots aquests colors? Quin desastre!
I la conversa va seguir. Era evident que quan posaves els objectes damunt la taula, els alumnes quedaven fascinats pel que ells mateixos generaven i sovint no n’eren conscients. Havíem de millorar els nostres hàbits. Entre les propostes de millora, un alumne va proposar guardar la brossa del final del dia en una bossa de plàstic i mirar si milloràvem dia a dia o no. Per tant, els tres responsables de neteja, havien d’escriure la data del dia a la bosseta que recollien la brossa, i guardar-la. D’aquesta forma, l’endemà podíem tornar a posar-la sobre la taula, observar-la, prendre’n consciència. recuperar si algú havia perdut alguna cosa i comptar-ne la quantitat per veure si havíem millorat.
Per fer tot aquest procés, hi dedicàvem només 5 minuts al dia, els tres responsables sortien davant la classe, exposaven la brossa sobre la taula, i s’aprofitava per escriure el nom dels materials a la pissarra per treballar-ne la lectoescriptura i reforçar les normes ortogràfiques que s’estaven posant en pràctica en la unitat didàctica del llibre de català. Al mateix temps, els alumnes recollien aquesta informació a la seva llibreta personal i anaven observant la seva millora en el procés de neteja.
Aquesta pràctica es va acabar convertint en una rutina més dins de la nostra aula, els mateixos alumnes eren qui s’organitzaven ràpidament, tant els responsables com la resta de companys que estaven impacients per veure si havien millorat o no. Era increïble la gran varietat de materials que es poden arribar a recollir del nostre terra: olives, botons, xoriço, taps, fils, petxines, colors, gomes, fulles, plàstics, cintes, papers,… fins i tot els propis alumnes es sorprenien de les troballes!
Anàvem penjant les nostres bossetes de brossa en una corda que teníem a la classe, i les anàvem acumulant ordenadament, però passat uns dies, vam tenir un problema: ens havíem quedat sense espai a la corda! A més a més, a mesura que s’anaven acumulant les bosses i se’ls hi donava importància, els propis alumnes demanaven què faríem amb tot allò que anàvem guardant. La resposta va ser tan fàcil com preguntar-los hi a ells: què faríeu vosaltres amb tots aquests materials? Les opcions van ser diverses, però moltes anaven enfocades a utilitzar-les per fer-ne un ús artístic:
Alumne 1:- Com que hi ha materials molt bonics podríem fer una obra d’art!
Alumne 2:-O també un peluix per la classe!
Alumne 3:-Podríem fer com Gaudí, i fer un drac o una figura com un trencadís.
Alumne 4:- Potser podríem posar els materials junts i fer una mascota per la classe.
Alumne 5:-Podem fer un quadre amb tot el que hem recollit!
Mestra:-I si ho relacionem amb el nostre mapa conceptual?
Alumne 6:-Doncs una figura de Gaudí, com si la brossa fos trencadissos.
Alumne 7:-O podríem fer com la Matilde! Podem fer el “Bol d’Or” dibuixat i l’omplim amb la brossa que hem recollit, com si fos trencadissos!
Mestra: -I com podem organitzar el material? Tot barrejat?
Alumne 8:-El podríem classificar!
Alumne 9:-Per materials: plàstic, paper…
Mestra: -Alguna altra forma de classificar-ho?
Alumne 9:-Per colors! Podem fer una línia de cada color!
Sembla que la idea del “Bol d’Or” va agafar força i va agradar molt als alumnes, així que vam acabar fent votacions per organitzar la brossa que havíem recollit. Finalment, vam acabar decidint que organitzaríem els elements de la nostra obra segons els tipus de materials.
L’activitat, en general, tenia l’objectiu de motivar als alumnes per mantenir la classe néta, però com s’observa, van acabar emergint una multitud de possibilitats. Quan fem evident l’invisible, en aquest cas la brossa, aquesta s’acaba convertint en visible, en alguna cosa significativa que pren importància. Es tracta de prendre consciència sobre el nostre espai, tenir cura de les zones on habitem, i si ho fem des d’una perspectiva significativa, en ocasions l’aprenentatge pot generar altres línies de fuga. Al llarg dels dies vam aconseguir reduir la nostra brossa, fins i tot alguns dies vam arribar a 0 residus. Tot i que és molt difícil mantenir un espai net on habiten 24 personetes passejant per un espai limitat durant gairebé 6 hores al dia, és important que es prengui consciència com som capaços de marxar de la nostra aula deixant-la neta i fent-nos responsables dels nostres materials.
És evident que aquesta experiència, que al cap i a la fi és petita, podria generar moltes altres línies de fuga, connectant, per exemple, aquesta consciència a altres zones de l’escola, o expandint el coneixement que genera el propi material en altres assignatures com podria ser medi, matemàtiques, llengua, art… Existeixen molts artistes que reflexionen entorn els residus que genera la societat, també seria interessant poder-los compartir amb els alumnes i aprofundir a través d’aquests i dels seus préstecs de consciència. Però de moment, deixem camins oberts, que potser en algun altre moment podrem recuperar…!
Alguns artistes que reflexionen entorn els residus que generem en la nostra societat:
Lara Almarcegui:
Liina Klauss:
Daniel Canogar:
Jim Golden:
RIZOMA EDUCATIU 