Avui m’agradaria compartir amb vosaltres la sessió formativa que vaig impartir als estudiants del Màster Interuniversitari en Educació Inclusiva i que ofereix de forma conjunta la Universitat de Lleida, la Universitat de Vic i la Universitat de les Illes Balears.
El tema principal sobre el qual vam treballar va ser la V de Gowin, una eina que serveix per propiciar l’establiment de relacions entre aspectes conceptuals i metodològics a l’estudiar un contingut en particular. En el nostre cas, es tractava de conèixer aquesta eina per poder-la incorporar en els treballs finals de màster.
Vam iniciar la classe fent una breu presentació de cadascú de nosaltres mitjançant objectes que portàvem a sobre i que ens representessin en a quotidianitat del dia a dia. Al ser un grup reduït, per a mi era important establir un primer contacte amb ells per poder conèixer-los una mica abans de compartir-hi tres hores de classe!
D’aquesta forma, cadascú va explicar un aspecte personal seu tot creant al terra una V amb els objectes personals. Seguidament, vam fer una primera aproximació sobre els coneixements previs que tenien entorn la V de Gowin, i vam unir aquests juntament amb la V que havíem creat al terra. Després d’una breu introducció sobre l’ús d’aquesta eina, mitjançant un exemple molt gràfic i pràctic, vam anar ampliant la V inicial per veure com s’estructuren les parts que la conformen. El fet de tenir-ho en paper i d’anar gestionant ells mateixos els continguts segons els seus coneixements, va permetre que fos una activitat dinàmica i significativa, que s’anava creant i integrant al mateix temps de forma conjunta.
Una vegada arribats a la solució de l’exemple, vam dedicar un temps a exposar les idees que tenien els estudiants sobre els treballs de màster que volien realitzar i com podien anar-los relacionant amb la V que havíem creat. M’agradaria donar-los les gràcies per compartir entre tots aquest espai tant enriquidor, que, d’alguna forma, va acabar convertint-se en un espai híbrid! Tots participaven en les idees dels altres i, poc a poc, anaven sorgint nous camins que anaven de la mà de reflexions molt enriquidores sobre les necessitats educatives que tenim en la nostra societat. Al mateix temps, emergien oportunitats per donar-los-hi resposta des dels seus treballs d’investigació. En especial, va prendre força la idea sobre com matèries com les arts plàstiques i la música encara són totalment poc valorades dins dels contextos escolars malgrat la necessitat d’aquestes, especialment, en l’enriquiment de la creativitat i la resolució de problemes. Investigacions que donin força i permetin reduir aquestes mancances són essencials en el segle XXI, per aquest motiu, és important que els estudiants de màster reflexionin sobre aquests temes i apostin per valorar-los des d’una vessant científica.
Molts dels estudiants del màster treballen com a mestres reflexius, creatius i crítics, però han de prendre consciència de la seva gran capacitat de convertir-se en investigadors generadors de canvi. Per aquest motiu, com exposa Zeichner (1982) “Aunque la preocupación primordial de los maestros se centra en el aula, es un error restringir su atención a este ámbito” (p.49).
Després de compartir inquietuds i finalitats sobre el seus treballs de màster, vam dedicar també un temps al tractament de dades que s’ha de desenvolupar en les investigacions. Per fer-ho, vaig poder compartir la meva pràctica personal realitzada durant els anys de doctorat, així com les experiències viscudes entorn l’estudi realitzat.
Vull donar les gràcies als estudiants del màster per haver fet que la sessió s’enriquís amb les seves participacions i aportacions! Va ser una experiència generadora de coneixement que també em va permetre reflexionar, aprendre i créixer!
Per finalitzar, comparteixo amb vosaltres un artista que va emergir de les veus d’una estudiant i que fa temps que vaig conèixer, però que havia quedat al fons de l’armari. L’artista en qüestió, Neil Harbisson, permet reflexionar sobre un dels temes que va emergir amb força: la importància de l’art i la música en les nostres vides. Harbisson és el primer ciborg reconegut oficialment en el món, és completament cec de color, però és capaç d’escoltar totes les tonalitats cromàtiques gràcies a una antena equipada amb una càmera que porta incrustada en la seva part posterior del seu crani. Aquesta li permet convertir els colors en notes musicals, fent possible que fins i tot pugui “sentir” els colors més enllà de la visió humana, com ara l’infraroig i l’ultraviolat. Us deixo amb una de les seves conferències que podeu visualitzar a TED:
Aprofito també per deixar-vos el Prezzi utilitzat en la sessió formativa amb els estudiants, per si voleu fer-li un cop d’ull! Us el podeu descarregar en el següent enllaç:
https://www.dropbox.com/sh/t3awww831by811g/AAB6oLTI63-RupIZuxzG_D9Sa?dl=0
Moltes gràcies per aquesta oportunitat!
RIZOMA EDUCATIU 