-T’agradaria tenir una practicant?-. Sabia que aquesta pregunta, tard o d’hora, acabaria arribant. El meu primer any de tutora després de ser mestra especialista d’anglès durant 3 anys va portar-me a projectar en el meu cervell un primer pensament: rotundament no! Què podia ensenyar jo a una practicant durant el meu primer any de tutoria? La meva pobra companya paral·lela (a qui agraeixo de tot cor la seva acollida) ja tenia suficient feina a guiar-me, orientar-me i salvar-me dels bombardejos que implica conduir un grup sota la teva responsabilitat.
Abans de ser tutora havia fet de mestra, sí, però la vida de l’especialista és ben diferent de la d’un tutor. Ni millor, ni pitjor, simplement diferent. Com podria ajudar a una practicant si tot just jo m’ajudava a mi mateixa! Però el primer pensament que s’iniciava amb un “rotundament”, no va tenir temps d’acabar amb un “no”.
-En aquesta classe t’aniria molt bé tenir ajuda, tens molts nens amb necessitats.
– D’acord.
Fi de la conversa.
Aproximadament aquestes van ser les paraules que van permetre iniciar el goig de compartir la nostra classe amb una estudiant en pràctiques, la Mariona. Aquell primer pensament que em conduïa a la incertesa de tenir algú sota la responsabilitat d’oferir-li una possibilitat d’aprenentatge, es va transformar en una oportunitat per poder millorar en la pròpia pràctica professional.
Aquesta setmana, Mariona, has entrat en la nostra quotidianitat per seguir formant-te i aprenent en aquesta professió on sembla que mai en sàpigues prou. Compartiràs moltes hores amb nosaltres, és per aquest motiu, que, de ben segur seràs tu qui ens ajudarà a nosaltres a millorar i a reflexionar. La teva visió ens permetrà fer-nos veure aquells aspectes que concebem com a “normals” (a causa d’haver-nos engolit en el context) com a “no tan normals” en realitat. Espero que la teva presència ens permeti sacsejar-nos, replantejar-nos i reflexionar sobre les nostres pròpies pràctiques.
Com a mestra m’agradaria dir-te que sempre m’acompanyen les idees de Sharp i Green (1975), els quals exposen que els models que es concreten durant la docència estan més influenciats pels models que hem tingut com a alumnes i persones que pel que podem aprendre durant la formació, a menys que aquesta permeti prendre consciència d’aquests, es reestructurin i es reconstrueixin. Així doncs, si la formació ha aconseguit trencar amb els models que dúiem integrats de la nostra escolarització, cal ser conscients d’aquest avanç i saber-lo mantenir. Els contextos ens poden arribar a esfondrar el procés que havíem aconseguit durant els nostres estudis en qüestió de dies. Pensa com es troben els teus models i com els vius aquests dies.
Considerant aquesta possibilitat, cal prendre consciència de les nostres accions i dedicar un temps a sortir de la nostra zona de confort per observar-nos des de la distància, a vista d’ocell com ens proposa l’artista Francesc Ruiz amb la seva obra BCN Eye Trip (2008).
Aquest és un exercici que ens permet sortir de nosaltres mateixos per mirar-nos des de l’exterior, però és cert que aquesta no és una tasca fàcil. Per aquest motiu, rebre estudiants en pràctiques il·lusionats, com tu, amb una actitud oberta, immersos en el món universitari i connectats amb el món i el seu entorn, pot ajudar-nos a realitzar aquesta reflexió. Al mateix temps, és necessari valorar-vos perquè, en especial, els mestres que ens hem format a la Facultat de Ciències de l’Educació, Psicologia i Treball Social de la Universitat de Lleida, tenim la possibilitat de compartir uns mateixos processos d’ensenyament i aprenentatge viscuts durant la nostra formació inicial. Aquesta formació permet poder ser compartida amb vosaltres, els estudiants, i analitzar les pràctiques desenvolupades a l’aula des d’una mateixa perspectiva i llenguatge. Vosaltres també ens heu de provocar la reflexió sobre les nostres accions. La teva presència ens permet compartir les experiències, compartir aprenentatges, resoldre problemes de forma conjunta i convertir-nos en un grup més inclusiu on poder atendre millor les necessitats dels nostres alumnes.
En el nostre cas, el primer dia que la Mariona va entrar a l’aula, un dels primers punts sobre els quals vaig prendre consciència va ser el funcionament de la nostra classe i de totes aquelles dinàmiques i experiències que havíem anat creant des de principi de curs. Tant bon punt va entrar per la porta vam fer una rotllana al terra i vam procedir a presentar-nos i a explicar el menjar i l’esport que més ens agradava. Acte seguit, vam començar a bombardejar a la nostra nouvinguda amb totes les coses que teníem a la nostra aula. Aquesta situació em va transportar als meus primers dies de classe com a tutora, quan pensava com gestionaria l’espai, les dinàmiques i les diferents possibilitats d’aprenentatge més enllà de les estandarditzades pels nostres llibres. Què faria amb aquells 24 nens i nenes? Com ens organitzaríem? Com seria el nostra dia a dia? Com conviuríem dins l’aula?
Després de mirar endarrere em dono compte que moltes de les propostes que hem realitzat s’han creat per la pròpia necessitat dels alumnes en diferents moments i situacions viscudes davant d’un problema, d’una curiositat o d’una proposta. Si tornés endarrere em diria: -no et preocupis, les veus dels propis estudiants et portaran a cobrir les necessitats del dia a dia de l’aula!-.
Retornant al moment de rotllana, va ser durant aquesta dinàmica on es van verbalitzar les diferents propostes que tenim a la classe. Malgrat el rígid compliment d’horaris i llibres de text, i de la quantitat d’activitats extraordinàries que van emergint al llarg de l’any, es va evidenciar com encara podem gaudir de petits espais que acaben de posar so al batec del cor de la nostra classe.
Aquestes són petites dinàmiques o espais d’aprenentatge que es troben en milions d’aules, però les nostres són especials. No perquè siguin millors ni pitjors, sinó perquè parteixen de les nostres experiències, necessitats i això porta a fer més fort al grup classe, a dir: -això ho hem creat nosaltres, és cosa nostra i en som responsables-. I aquesta era la sensació que es podia percebre quan els alumnes anaven explicant a la Mariona tot el funcionament de la nostra aula. Dedicarem un dia a aprofundir en aquestes tasques per poder-hi reflexionar, però a mode d’exemple del que inclou aquesta llista n’anomenem algunes:
- L’espai dels periodistes
- L’espai d’escriptura creativa
- La bústia de les cartes
- El monstre de les preocupacions
- Les plantes
- L’escaleta
- English Bag
- El mapa conceptual
- El nostre terrari
- Reading Zone
- Rutines: el calendari, el temps i la mesura de les plantes
- Objectes perduts: reciclatge i llista de llapis
- Gestió de la biblioteca d’aula
Pel títol us podeu imaginar com desenvolupem cadascun d’aquests punts dins de l’aula. La reflexió d’avui, però, no es centra en concretar cadascun d’aquests aspectes, sinó en donar-se compte de la integració que els alumnes tenen d’aquestes activitats i en prendre consciència d’aquest treball. En realitat, Mariona, nosaltres et volíem donar la benvinguda, però la teva presència va permetre que, segurament, nosaltres hi sortíssim guanyant més que tu. La presentació ens va facilitar verbalitzar i prendre consciència de tots aquells punts que ens permeten (més enllà d’aquelles tasques que tenim més dirigides) aprendre a ser més autònoms, responsables, creatius i conscients de les nostres emocions. Creixem des de la pràctica de diferents competències que no s’inclouen en els llibres de text.
Portem només quatre dies compartint experiències amb tu, però de ben segur que la teva presència ens permetrà reflexionar, repensar i millorar en allò què fem. Els estudiants de magisteri veniu a aprendre, però també sou una oportunitat per motivar als mestres a seguir actius. La vostra estada a l’aula en ajuda a recordar en què consisteix la feina de mestre, a recordar la il·lusió que teníem quan nosaltres, fa uns anys, ens trobàvem al vostre lloc i pensàvem que havíem escollit una de les professions més maques del món.
Els mestres som un model pels nostres infants, però també pels estudiants que veniu a formar-vos al nostre costat. Cal que sigueu crítics amb les nostres pràctiques i capaços de quedar-vos amb aquells aspectes que us ajudaran a créixer. Els mestres som imperfectes i no sempre actuem com ho hauríem de fer. Sovint els contextos també ens influeixen en el desenvolupament de les nostres pràctiques professionals. Tot i això, Mariona, només desitjo que les pràctiques que visquis amb nosaltres et permetin créixer com a una mestra reflexiva, creativa i crítica. Que juntes puguem créixer en aquesta professió i gaudir d’aquesta fantàstica experiència que es centra en “l’art” d’ensenyar. Com diu Stenhouse (1986), hem de posar el nostre èmfasi en la millora del nostre “art” mitjançant l’exercici i la reflexió del nostre propi quefer.
RIZOMA EDUCATIU 
Genial carta! Segur que aprén moltíssim de tu, teacher!
M'agradaM'agrada