Una corda amb moltes vides.

Després de les vacances hem tornat a rependre els espais d’aprenentatge. No tenia previst recollir la sessió d’avui ja que aquesta era la quarta que realitzàvem amb els mateixos materials entorn l’artista C.Shiota (tot i que amb alumnes diferents). Com de costum, però, els nens i nenes avui m’han tornat a sorprendre. Ha sigut en un aspecte petit, senzill, però a vegades cal parar uns instants en aquestes grans minuciositats.

És curiós observar com cada grup es desenvolupa i interactua de forma molt diferent amb els subespais i materials que es preparen. Una vegada han passat dos o tres grups, pots pensar: “els altres realitzaran activitats semblants”, però les diferències són evidents, i especialment aquest fet s’observa amb l’espai de la instal·lació, on els infants poden interactuar de forma lliure amb els materials.

Els altres subespai ajuden a complementar o a reforçar de forma més concreta i dirigida el vocabulari de la sessió, per tant, hi ha menys llibertat de creació, però no per això deixen de ser també necessaris per adquirir el vocabulari en anglès mitjançant recursos més diferents que sovint no podem treballar amb un gran grup dins de l’aula.

En aquest espai d’anglès també s’observa de forma clara quins infants tenen la necessitat de realitzar activitats més pautades, i per tant, es senten més còmodes fent unes determinades tasques, i, per altra banda, quins alumnes els hi costa més fer creacions, imaginar, i interactuar amb els altres. D’aquesta forma, s’ha de convidar a uns i altres a participar en els diferents tipus de propostes que s’ofereixen.

Una de les reflexions que emergeixen després de realitzar diferents sessions és que, probablement, aquestes tindrien més sentit si les poguéssim realitzar de forma més contínua, per exemple, mantenir el mateix grup d’alumnes durant tres sessions. D’aquesta forma es podria reforçar el vocabulari que ha emergit en la sessió anterior, interioritzar-lo, ampliar-lo, reflexionar sobre les produccions, recuperar les fotografies realitzades, etc. Tot i així, es pot evidenciar de forma general com entre sessió i sessió les possibilitats que emergeixen són diferents segons els alumnes que hi interactuen. I el motiu de fer una breu reflexió avui és precisament aquest. Avui, després d’haver realitzat ja tres sessions, els alumnes han utilitzat les cordes de tela de la instal·lació per realitzar dibuixos i lletres al terra. És un fet petit, simple, potser poc important, però m’ha sorprès com és possible que anteriorment ningú no hagués fet ús d’aquest material des d’aquesta perspectiva. Quines necessitats tenia la primera nena que avui ha dibuixat amb les cordes al terra? Quin ha sigut l’estímul que l’ha portat a fer aquesta acció? Com s’ha desenvolupat la seva motricitat fina a través del dibuix que ha acabat realitzant? Les cordes juntament amb les cadires i les taules fins ara havien servit per crear situacions de joc en espai tridimensional: nens que eren “ninges”, construcció de presons i cases, creació de transports… i altres situacions més difícils de concretar però que es desenvolupaven en aquesta mateixa dimensió. Fins avui, on part de les creacions s’han desenvolupat sobre una superfície plana.

Finalment, hem acabat la sessió dibuixant les diferents produccions que havien realitzant els alumnes i fent una valoració de la sessió, una de les quals ha sigut:

“He après que es pot reciclar amb coses que ja no es poden fer servir, perquè quan jo volia fer la snake, em faltava més corda, però llavors un nen ha vingut i m’ha posat un bocí de la corda com a eye of the snake i he vist que podia agafar bocinets petits que quedaven i podia fer les ralletes de la snake i Hello!”

La finalitat d’avui no estava enfocada en treballar el reciclatge en sí, però el propi material, el residu d’aquest “reciclat” de la última sessió i l’experiència de l’alumne viscuda mitjançant la interacció dels altres ha permès emergir aquest contingut que ha sigut treballat des d’un aprenentatge significatiu. Nosaltres posem les bases, i ells les estiren, les creen, les construeixen, els hi donen forma i les fan crèixer. Moltes vegades són els infants qui ensenyen als mestres…

s_20170113_154020

s_20170113_160427s_20170113_160712s_20170113_153428s_20170113_154223

s_20161207_154830s_20170113_155147s_20170113_160931s_20170113_155323s_20170113_160028s_20170113_163050s_20170113_161850

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s