Tenir una mora entre els dits i no poder exprimir-la entre aquests és gairebé impossible quan aquesta cau en mans d’un infant. També podria anar directament a la boca, però en el cas de l’Arcadi, sempre manté distància a primera vista amb allò que li és desconegut… Com que pel gust les mores no l’han enamorat (gairebé un pecat!) hem optat per fer-ho a través de les mans i de la vista mitjançant la proposta d’avui. Segurament ho haureu provat alguna vegada, sinó, us animo a fer-ho perquè l’espectacle visual està assegurat!
Després d’anar a collir les mores pels nostres camins de la masia, les hem rentat i ens hem disposat a exprimir-les amb diferents materials. Primer ho hem fet només amb les mans, notant així les textures, sentint com s’anaven separant els granets, gaudint de l’olor i del gust del suc que anava tintant la pell… I després hi hem incorporat altres eines com una cullera de fusta i una mà de morter per tal de poder triturar-les millor. És fascinant observar com van apareixen diferents tonalitats de roses i liles a mesura que aquestes van anant deixant el suc! Si ho feu sobre un fons blanc encara es poden apreciar millor tots aquests colors. Com de costum, a més, l’Arcadi ha volgut afegir aigua a les mores i encara ha sigut més bonic perquè el suc lilós s’ha escampat i s’ha fet encara més visible. Finalment, les mores han acabat dins d’un pot amb aigua per fer-ne sopa morada boníssima!











