Avui hem assistit a la trobada pedagògica “Dislèxia: una visió inclusiva” organitzada per l’equip ICE. Montserrat Esquerda, David Atzet (SINS Cardener de Sant Joan de Vilatorrada) i Fanny Majó (Escola Francesco Tonucci de Lleida) ens han remogut per dins i ens han evidenciat com una escola inclusiva, innovadora i molt humana és possible. Les seves veus han permès un espai de trobada per reflexionar sobre la dislèxia i tot l’aspecte emocional que comporta conviure amb ella. Com a mestres ens hem de plantejar: quin és el nostre rol quan ens trobem davant d’una situació com aquesta? Anem més enllà de la sensibilització? Quin és el nostre interès? Quina és la nostra mirada? Com ajudem a les famílies? Trobades com aquestes no deixen indiferents i són essencials per compartir angoixes, estratègies i obrir la nostra visió a tot el treball que s’està fent entorn la dislèxia, ja sigui en escoles, entitats o famílies. Us deixo amb un vídeo que ens han compartit i que no us tocarà l’ànima. Com han dit els ponents: “feu de taca d’oli” o de “corcó” als vostres centres, que es parli de la dislèxia. Si dediqueu 6 minuts a mirar-lo estic segura que el compartireu també amb els vostres alumnes perquè us arribarà al cor.