“Els mestres hauríem d’explicar contes cada dia. Veureu que quan expliqueu una història, tots els nens i nenes es queden fascinats i estan més atents que mai!” Recordo molt bé aquestes paraules dites per una professora de la universitat quan estudiava la carrera de magisteri. Un dels motius de fer-me mestra era poder explicar històries als més petits i fer-los entrar a mons imaginaris i fascinants. Ara que sóc mestra, sovint penso que destinem poc temps als contes per explicar en rotllana, a llegir històries o, fins i tot, a inventar-les. La pressa per acabar temaris ens menja petits espais essencials per alimentar la imaginació i fer créixer el pensament i el llenguatge dels infants. Expliquem contes, i tant! Però potser no tants com en realitat voldríem. Es per aquest motiu que, quan els alumnes porten a l’aula llibres per compartir amb els companys, procurem esgarrapar minuts d’on sigui per poder llegir-los per tota la classe.
Aquesta setmana el David ens n’ha portat tres! Aprofitant que era Sant Jordi vam treballar William Shakespeare i Miguel de Cervantes, així com algunes de les seves obres. El David, que devia parar molt bé l’orella, l’endemà ens va portar dos contes de cadascun d’aquests autors: “Romeu i Julieta” i “Don Quijote de la Mancha”. Aprofitant els materials, vam fer una lectura d’aquests a l’aula. Avui, però, ens ha portat també un altre llibre que he cregut essencial poder-lo compartir amb tots els alumnes. El llibre en qüestió és titula “Amic meu” i ha sigut realitzat per l’Associació Open Cultural Center, la qual ha recollit les reflexions dels nens refugiats del camp de Kherso a Grècia. Si us interessa, també podeu consultar la seva web i descarregar-vos també el dossier pedagògic en relació a aquesta història per treballar diferents aspectes amb els vostres nens i nenes.
La història explica com és el viatge dels refugiats des del punt de vista dels infants i com és la vida que tenen en els camps de refugiats. La lectura d’aquestes pàgines ha generat a l’aula un silenci sepulcral que ens ha posat els pèls de punta. Endinsar-nos ni que fos per uns instants a la pell dels nens refugiats ens ha portat a reflexionar sobre les guerres, un tema que ja fa uns dies vam treballar amb el quadre de “Guernica” de Picasso, molt present a la nostra escola. A través del conte hem recuperat algunes de les reflexions dels dies anteriors i n’hem exposat de noves. Què passa amb els nens que es queden sense pares? Què vol dir acollir? Què vol dir adoptar? Quines experiències coneixem? Restem oberts a fer noves connexions amb un tema que, malauradament, ha acabat formant part de la nostra quotidianitat. Quina llàstima que sovint ens falti temps per endinsar-nos i aprofundir en temes mitjançant eines tant potents com el conte que tenim avui entre mans. Una història que ens portaria a treballar tot un univers!
Us deixem algunes de les imatges per si us animeu a fer la lectura a les vostres aules! Gràcies David per compartir aquesta història amb nosaltres!
RIZOMA EDUCATIU 