Les darreres sessions de “Let’s dream together” en els espais d’aprenentatge han agafat préstecs de consciència de les obres artístiques de “Guerra de la Paz”. Aquest és el nom que agrupa el treball compartit de dos artistes d’origen cubà: Alain Guerra i Neraldo de la Paz. Les seves creacions es distingeixen per recollir una combinació entre la tradició i l’experimentació, i es caracteritzen per inspirar-se en la familiaritat del ready-made. També es coneixen per revelar missatges psicosocials i ambientals, alhora que exploren els temes amb rellevància cultural i històrica.
“Guerra de la Paz” ha permès qüestionar-nos amb els alumnes de Cicle Inicial experiències quotidianes entorn al món de la roba, més enllà d’estudiar-ne només el vocabulari en anglès. Què en fem d’aquelles peces que ens van petites? On va a parar la roba que ja no utilitzem? Comprem més roba de la que realment necessitem? Aquestes han sigut algunes de les qüestions que han emergit quan observàvem les obres d’aquests dos artistes. Amb els alumnes de Cicle Inicial ens hem centrat en dues de les seves obres:
Com s’ha exposat, l’objectiu principal és poder treballar el vocabulari de la roba, però, a més a més, l’espai d’aprenentatge dóna lloc a més possibilitats i a ampliar altres continguts i paraules més enllà de les que inicialment es volen treballar. Per exemple, observant les imatges ha emergit vocabulari relacionat amb roba, però també els colors (green, blue, yellow, purple, etc.) i elements naturals alguns dels quals havíem treballat en altres sessions anteriors (rainbow, river, stones, flowers, water, tree, etc.). Els alumnes també van relacionar la idea de “collections” que havíem estudiat en relació al fotògraf Jim Golden durant aquest últim mes. Els nens i nenes establien connexions amb el fet que en les imatges hi podien observar “collections of clothes”, una col·lecció de roba, que, a més a més, estava ordenada per colors i per formes.
Partint de les dues obres inicials, més enllà d’emergir el vocabulari, tal i com ja he comentat, també hem anat aprofundint en el motiu pel qual els artistes utilitzen roba per fer les seves obres, juntament amb les preguntes que s’han exposat anteriorment, cal afegir-hi: Why do you think they use clothes to create their artwork? What do they want to explain with these creations? Les respostes entorn a aquestes qüestions giren entorn a la idea de reciclar i reutilitzar la roba. Aquestes han portat a reflexionar: What do you do with the clothes that you don’t use anymore? Entorn aquesta pregunta, i de les que anaven emergint observant les obres, les respostes dels nens i nenes han sigut diverses:
- “La roba fa com un cicle, com les plantes, la donem als més petits i així va passant de mans en mans. Per exemple, de jo passa al meu germà petit, del meu germà petit, al meu cosí i del meu cosí a un amic que té. És com un cicle.”
- “La dono a Càritas. La meva padrina treballa a Càritas, fa molta feina allà pels pobres i recull roba.”
- “A casa meva la roba vella la retallem i en fem draps per netejar”
- “La roba també es pot vendre a un mercat de roba vella.”
- “La podem posar en llocs per decorar, per exemple, penjada a les parets”
- “Una botiga que té un aparador la pot posar fent formes per decorar, i així ensenyar la roba que pot vendre.”
- “La podem donar als germans, cosins, amics…”
- “L’altre dia vaig veure un home que remenava el container i buscava roba, la podem donar als pobres.”
- “Al costat de casa meva hi ha uns containers de color taronja. Jo porto la roba allà.”
- “Amb roba vella faig vestits per les nines, vestits… la retallo i així no cal comprar-ne.”
- “Jo cuso i, a vegades, amb els retalls de roba vella faig patchword amb la meva àvia. Faig mantetes…”
- “També la podem enviar als pobres de l’Àfrica, perquè no tenen roba, o poqueta roba.”
- “Jo a vegades em disfresso amb la roba vella, i faig riure molt!”
- “La meva mare la guarda al magatzem, per si algú la necessita.”
Davant de les aportacions realitzades pels alumnes, s’observa que algunes d’aquestes idees es recullen en alguns dels espais de la sessió. Per exemple:
“We are Guerra de la Paz”: la instal·lació principal s’organitza mitjançant l’ús de roba reutilitzada. Els nens i nenes la fan servir de formes diverses per fer les seves creacions, inventar-se dibuixos, teatres, vestir-se i crear instal·lacions individuals o en grups. En aquest espai, la mestra actua de suport i posa nom en anglès sobre tot allò que els infants van creant, d’aquesta forma, van interioritzant el vocabulari en llengua anglesa. Les paraules que emergeixen també s’escriuen a la pissarra per poder ser recollides posteriorment en la part final de la sessió, quan els estudiants dibuixen allò que han fet.
“We are designers”: en aquest espai els alumnes poden dissenyar vestits per Barbies i Action Man mitjançant retalls de peces de roba que ja no s’utilitzen. En aquest cas, tots els materials del subespai són reciclats, la roba, però també les nines i ninos que s’hi troben. Aquests van ser recuperats d’un mercat de segona mà, del qual en parlarem en una altra publicació per reflexionar sobre els recursos que sovint podem trobar els mestres en aquests llocs. Els mestres som com buscadors de petits tresors i tots els materials que ens cauen a les mans els anem recopil·lant al fons d’un armari tot dient-nos: “sé que algun dia en podré fer alguna cosa amb els nens i nenes, per si de cas ho guardaré…” i amb aquest “per si de cas…” anem omplint casa nostra d’objectes, que, a priori, ens semblen inútils. Potser som una espècie rara, sempre atents allà on anem en busca d’objectes per donar-los vida a les nostres aules!
L’activitat de vestir Barbies i Action Men no estava pensada prèviament per estar connectada directament amb l’obra de “Guerra de la Paz”, però, casualment, després d’uns dies d’haver realitzat tres sessions, cercant informació sobre els artistes vaig descobrir que en una de les seves obres també havien fet ús d’aquestes joguines per representar l’experiència humana. Els artistes recullen diferents peces entorn aquests materials simbolitzant icones heroiques i arquetips de bellesa física clàssica. Realitzant un simple canvi de roba sobre aquests, aconsegueixen canviar les seves identitats percebudes.
Víctor’s Secret (2005) – Guerra de la Paz
Aquestes obres ens permetran en les pròximes sessions parlar sobre el sexe i el gènere i conèixer encara les associacions que els nens i nenes realitzen a través de les seves joguines. Observar aquest espai, on els alumnes podien triar vestir nines o ninos, va observar-se, com encara, a priori, els nens busquen els Action Man i les nenes van directes a les Barbies. Alguns dels comentaris van ser: “Jo no jugo amb nines”, “No hi ha nois per vestir? (abans de mostrar-los). També va haver-hi altres comentaris oposats: “A mi m’és igual vestir ninos o ninos, a classe juguem tots junts, nens i nenes”. Tot i això, pràcticament tots els nens, a l’hora de dissenyar els vestits, van gairebé preferir vestir nines en comptes de ninos. És curiós, potser la moda sempre l’hem associat més al món femení que masculí… Aprofundirem sobre aquesta idea durant les pròximes sessions.
“I design my bookmark”: en aquest espai els alumnes podien crear el seu punt de llibre mitjançant l’ús de vocabulari en relació a la roba. Aquesta és una activitat més dirigida a l’adquisició de vocabulari, tal i com també trobem a l’espai “Lucky clothes!”. Per realitzar aquest joc, els alumnes parteixen de dos daus. En les cares d’un d’aquests hi ha colors, i en les cares de l’altre hi ha diferents peces de roba. Els alumnes han de tirar tots dos daus i vestir el dibuix (nen o nena) segons el que els hi hagi tocat, per exemple: “red” and “skirt”. En aquest cas, han de dibuixar una faldilla vermella.
Al llarg de les sessions realitzades tots els subespais han funcionat molt bé, malgrat que és cert que els que tenen més èxit són el de vestir Barbies i Action Man, juntament amb l’espai de la instal·lació on els alumnes desenvolupen diverses creacions. Tot i això, els infants manifesten que en tots gaudeixen i aprenent.
Si hi hagués la possibilitat de mantenir els grups durant un conjunt de sessions seguides, on els infants que assistissin a l’espai fossin els mateixos durant uns dies, es podria seguir estirant els fils de les idees inicials que van sorgir en l’estona de conversa. Per exemple, aprofitant que l’àvia d’un dels alumnes treballa a Càritas, podria venir a explicar-nos què hi fan allà, i fins i tot, es podria realitzar una visita al centre. També podríem partir de materials que portessin els propis alumnes i fer una creació sobre alguna cosa que volguessin reflexionar sobre el seu entorn, realitzant així una obra artística entre tots. La conversa inicial dóna peu a poder emergir molts interessos per part dels nens i nens, i a projectar línies de fuga per poder aprofundir en els continguts a posteriori. Malauradament, el fet de ser tants estudiants distribuïts en grups diversos redueix totes aquestes possibilitats que podrien ser desenvolupades en forma de projecte. Tot i així, cal deixar escletxes i propostes obertes per si hi ha la possibilitat de poder-ho dur-ho a la pràctica en un futur. En les sessions actuals cal reprendre de formes distintes el que les veus dels propis alumnes vagin emergint.
Arribats en aquest punt, acabarem aquesta ronda de sessions i la pròxima s’iniciarà amb fotografies que mostrin algunes de les activitats que hauran fet els infants durant aquests dies per tal d’aprofundir en les possibilitats que ens ofereix la roba. També es reflexionarà sobre el gènere i s’introduirà la possibilitat de crear una obra conjunta per fer reflexionar als ciutadans sobre els usos de la roba. Aquestes són algunes propostes, però sempre estan obertes a ser redirigides segons els interessos dels nens i nenes.
RIZOMA EDUCATIU 