Acabem el diumenge amb un article que remou les interioritats sobre aquells aprenentatges que desenvolupem a l’escola durant el nostre dia a dia. Quan l’he llegit al tweet d’Espai Híbrid, no he pogut evitar capturar-lo per afegir-lo en el Rizoma. La meva pràctica, on l’art contemporani sempre procura ser-hi present d’una forma o altra, s’ha identificat amb les paraules de Dolphijn. Malgrat que sovint les tinc sempre molt presents, val la pena llegir-les per qüestionar-nos sempre allò què fem, ja que en ocasions, encara podem millorar molt.
L’entrevista porta a plantejar les següents reflexions: treballem l’art i la filosofia suficientment en les nostres aules? I en cas de treballar l’art, de quina manera ho fem? Des de la història dels artistes i la reproducció homogènia de les seves obres, o des de les potencialitats que l’art en si ens aporta? Partim de l’art com aquell que ens permet fer-nos preguntes? Analitzar i investigar el món que ens envolta? Desenvolupar un sentit crític en els nostres nens i nenes?
Tenim un món obert de possibilitats, i molta feina per fer. Us animo a fer una lectura de la proposta d’avui!