“El nen no havia observat mai tot això: havia estudiat els angles, els costats i les construccions de les figures geomètriques dibuixades, sense pensar en res més i sentint només l’avorriment que dóna l’obligació d’un treball àrid”. Geometries artístiques.

Avui ha sigut la última sessió de l’espai d’aprenentatge dedicat a l’artista C.Shiota. Certament, pensava que ja no quedaven més possibilitats de sorpresa amb els materials utilitzats. N’estava tan convençuda que no tenia ni l’interès per enregistrar la sessió amb fotografies. Però estava en l’error, com de costum últimament…

La sessió d’avui ha sigut precisament la que més m’ha fet reflexionar. Fa dies que penso que no acabo de saber per quin motiu començo la sessió amb un artista… Bé, saber-ho sí que ho sé: per totes les relacions que l’art contemporani ens permet establir, obrir mirades, fomentar la imaginació, pensar altres possibilitats… La teoria la sabem bé, però en realitat, de totes les sis sessions que hem posat en pràctica iniciant la classe amb l’artista Shiota, aquesta ha sigut la primera on els alumnes han establert relacions entre l’obra i les seves pròpies creacions durant l’estona de joc.

No puc deixar de sorprendre’m per les dinàmiques que es generen dins de cada grup! Precisament, una de les reflexions que em va sorgir l’últim dia va ser: com és que si els alumnes visualitzen les obres de l’artista, en treballàvem el vocabulari, parlem sobre el què imaginen i fem evidències mostrant com la instal·lació preparada a la nostra aula s’assembla a l’obra de l’artista que estudiem, per què cap alumne en fa una comparació directa després durant l’estona de joc?

Sembla evident que una cosa hagi de portar a l’altra, de fet, aquesta havia sigut la meva intenció tot i ser conscient que, per experiència prèvia, els alumnes mai acabaven fent allò que tenim previst en l’espai, o, en tot cas, passa en poques ocasions. El meu objectiu no era tampoc forçar el joc perquè sortís aquesta relació, si sorgia havia de ser pel propi interès dels infants. L’artista que s’introdueix a l’inici de la sessió és una primera bastida, un punt de partida que serveix perquè els alumnes facin relacions i s’introdueixi algunes paraules bàsiques que es treballaran durant la sessió. La d’avui, però, ha sigut diferent, han sigut els mateixos nens i nenes qui han establert relacions directes amb l’obra i han volgut reproduir una de les imatges que hem treballat prèviament. Durant l’estona de conversa la imatge que els ha cridat l’atenció ha sigut “During Sleep” (2002). Els nens han exposat que hi veien nens malalts que estaven atrapats per les malalties i que no podien sortir. Hem conversat una estona entorn la imatge i seguidament ha començat l’estona de joc.

 chiharu-shiota-beds

La situació inicial l’ha provocat una alumna quan ha representat al terra amb els materials la imatge d’una de les obres de Shiota projectada a la pissarra:

-Mira! Estic fent com la Shiota! Com els fils i els nens a l’hospital.

20170120_153956.jpg

I a continuació, un alumne que estava al costat escoltant ha començat a lligar fils al radiador, a les parets i la catifa de gespa que tenim a l’aula.

-What are you doing A.?

-Encara no ho sé explicar… Espera…

Al cap d’un minut l’estava ajudant un altre company, i al cap de poca estona estava envoltat d’altres nens i nenes. M’he apropat i he preguntat:

-What are you doing A.?

-Ara sí, és el “hospital” de la Shiota amb els “beds”.

 s_20170120_161037

s_20170120_160249

I acte seguit ha començat a sorgir una explosió de continguts.

-It’s a hospital!- Ha dit un altre nen amb anglès.

-Com es diu sang en anglès?- Un altre preguntava.

-Blood!

-Blood, vaig a fer blood!- I ho a començat a escriure en papers.

-Estic morta, com es diu morta? Com els nens del bed?

– Dead, I’m dead!

 s_20170120_155613

-Estem treballant in group! Tots els de 2n!

– Sóc el doctor, jo!

– Yes? Are you the doctor?

– Yes!

– Put an injection to the girls!!

I entre conversa i conversa, hem arribat a una que m’ha sacsejat:

-I mira! Estem fent molta geometria, mira Gina quantes formes!

– Geometric shapes! What can you see?

– Triangle, i té costats!

-How many?

-One, two, three! I un pentàgon!

– Oh yes! Let’s count the sides!

– Five! I mira, més “triangles” petits, fem geometria, com al matí! Moltes “triangles” uns dins els altres!

– And… look!!! What are the vertex?

-Les pinces!! I també els angles!!! Mira!

– Estem fent tots els espais ara! Estem fent el Raúl (espai de teatre)! Matemàtiques! English! Estem fent La cova dels artistes també! (l’espai d’art).

– És una barreja de tots!

s_20170120_155815s_20170120_155541

Justament unes hores abans, al matí, havíem estat treballant geometria amb el llibre de matemàtiques. Mentre anava recitant com si d’una missa es tractes: -I el triangle? Anem a comptar quants costats té? I quants vèrtex? I quants angles?- No podia parar de pensar el poc aprenentatge significatiu que estàvem fent treballant les figures geomètriques sobre una pàgina de paper. M’aplastava constantment el següent fragment de Maria Montessori que la nit abans havia llegit:

“Una vegada, a Roma, vaig portar a passejar als jardins del Pincio un nen de l’escola primària, que estudiava dibuix geomètric i sabia analitzar les figures geomètriques planes: ens vam abocar a la terrassa que dóna a la plaça del Popolo i, contemplant la ciutat, li vaig dir: “mira, totes les obres de l’home són una pila de figures geomètriques”; efectivament, rectangles, el·lipses, triangles, semicercles, perforaven i ornamentaven de cent maneres diverses les façanes (…) El nen no havia observat mai tot això: havia estudiat els angles, els costats i les construccions de les figures geomètriques dibuixades, sense pensar en res més i sentint només l’avorriment que dóna l’obligació d’un treball àrid. En un primer moment, la idea que l’home amuntega figures geomètriques el va fer riure, després s’hi interessà i s’ho va mirar molta estona; la seva cara era una expressió viva de reflexions (p. 190)

A mesura que avançàvem amb els exercicis del llibre, cada vegada prenia més consciència de les incoherències que a vegades fem a l’aula. No sóc la seguidora número 1 de Montessori, però pensava que aquell moment que estava vivint amb els alumnes era un clar exemple de les contradiccions que a vegades realitzem, i malgrat ser-ne conscients, continuem fent-ho malament. Potser per mandra, potser per falta de temps, potser per poca planificació… Així doncs, observant com els alumnes anaven creant, teixint i ampliant cada vegada més formes geomètriques amb els fils de Shiota, hem decidit conservar la creació que havíem fet a l’aula per tal que els altres companys de la classe ho poguessin veure i analitzar-ho quan entressin. Els protagonistes, orgullosos del seu treball no podien parar de dir un per un a cada alumne que entrava: -Mireu que hem fet! Geometria! Moltes formes! Ho hem fet nosaltres!-.

 Shiota avui ens ha inspirat i ens ha obert nous camins. No només hem treballat anglès, sinó que hem creat, hem imaginat, hem treballat en grup i se’ns ha obert una nova via per recuperar els continguts de geometria i treballar-los de forma més significativa. A l’escola no sempre tenim temps de fer un treball com aquest, per tant, és important aprofitar aquests moments, aquestes aparicions que a vegades penso que són màgiques. No hi ha hagut millor manera d’acabar així la última sessió, amb una oportunitat oberta per seguir treballant.

Bibliografia:

Montessori, M. (1985). La descoberta de l’infant. Eumo editorial: Barcelona

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s