Deconstruint ampolles sensorials

En aquesta època de l’any acostumem a treballar els colors de l’hivern, decorant les produccions dels nostres petits amb tonalitats blavoses, liloses i blanques. Estava disposada a crear unes petites ampolles sensorials aprofitant aquests colors, així que vam comprar unes ampolles de Cacaolat (que van molt bé per aquesta finalitat!) i quan ens van quedar ben buides les vam rentar i preparar per omplir-les, però… sortint a passejar l’endemà amb l’Arcadi anàvem parlant dels colors que veiem al nostre voltant. Realment, el color que més ens acompanyava era el marró (i també algunes tonalitats verdoses), però cap lila, i poc blau (a part del cel, que més aviat era gris).

Així que l’endemà, després d’aquesta observació, vam decidir reencaminar la finalitat de les ampolles i ens les vam emportar una altra vegada de passeig. Les vam posar en una cistelleta i mentre anàvem caminant i observant el que ens envoltava, recollíem una petita mostra d’allò que ens cridava l’atenció: unes flors seques, unes branquetes amb molsa, unes rametes d’alzina que havien caigut, pedretes amb argila, romaní florit… Oloràvem, tocàvem i fins i tot escoltàvem el sorollet que feien dins de les ampolles cadascun d’aquests materials. Anàvem creant petites peces de museu. A vegades, quan allò ordinari ho observes des d’una altra perspectiva, és quan ens fixem en els detalls i en podem fer una altra lectura, una altra mirada…

Quan vam arribar vam exposar les ampolles sobre la nostra taula de joc, i l’Arcadi va jugar a ordenar-les i a fer-les sonar. Vam observar dues coses: moltes de les tonalitats que havíem recollit eren marronoses i verdoses, i cada ampolla tenia un so diferent, alguns més aguts i altres més greus. Mentre manipulàvem les botelletes l’Amadeu també va voler afegir-se al joc!

Passada una estona, l’Arcadi va proposar anar a la taula de llum i treure el que havíem guardat en els petits envasos. Així que van durar ben poc aquestes ampolles sensorials… Vam anar traient els materials un per un i els vam anar posant damunt d’una safata transparent, observant-los amb la llum de fons. D’aquesta forma, els vam tornar a recuperar i els vam contextualitzar en un altre moment de joc. Vam poder tornar a tocar-los, a olorar-los, a desfer-los… i van convertir-se en elements fantàstics per jugar a cuinetes durant una bona estona! D’alguna forma em va recordar com si agaféssim una petita obra d’art i la despengéssim de la paret d’un museu. Us imagineu què passaria si poguéssim fer això? Si poguéssim manipular i reconstruir obres que són intocables i protegides? Quins nous diàlegs sorgirien? Només és per imaginar-ho… 😀

En tot aquest procés va haver-hi dues reflexions amb les quals ens quedem. La primera és que l’hivern ens ofereix colors freds, però el nostre entorn, en concret, està ple de colors terrosos, esperant ser tímidament transformats en verdosos, i tot i així, em fa la impressió que el marró és poc present en les produccions dels nostres infants. Aquest fet també em fa pensar en els models que tenim integrats i en la nostra mirada en relació amb el context que vivim i ens envolta. Com el treballem? Com l’aproximem? Com ens hi relacionem?La segona, és el procés de deconstrucció de les ampolles que l’Arcadi va proposar. La meva finalitat era guardar-les durant uns dies per tal que les poguessin observar i manipular, però sense obrir-les. El fet de tornar a recuperar el contingut de dins va permetre viure els elements des d’una altra perspectiva, separant i unint els elements en altres formes, observant-los amb una altra llum, sortint de l’ordinari i creant altres contextos de joc. Com sempre, les derives ens fan créixer rizomes per seguir aprenent i reflexionant…