“Tu obra es un poema que…
Derrite, transforma, ilusiona,
No perdura en el tiempo
Nos exige el ahora,
Instante que emociona
Qué valioso el intento!
Dar forma a una idea
Transmitir un pensamiento
Dejar volar el viento
Y para ello…la nieve y el hielo”.
(Karina González).
L’aigua i el gel són primeres matèries vitals que ens uneixen fortament amb la naturalesa. Per aquest motiu, els nostres infants se senten immensament atrets per jugar amb aquestes. Poden passar-se hores tocant aigua amb qualsevol part del cos, xipollejant, utilitzant objectes per fer transvasaments, picar intensament un bloc de gel, observar-lo, llepar-lo, olorar-lo… A través d’aquestes múltiples experiències desenvolupen així la seva sensorialitat.
Realitzant l’activitat d’avui, observava les petites escultures de gel que hem creat i pensava en la seva bellesa estètica i la seva importància en l’art contemporani. Fent cerques per la xarxa, he trobat una tesi doctoral molt interessant titulada: “La neu i el gel en l’art contemporani” de Carmen Ambruster. M’he ben sorprès de trobar un document com aquest, tan específic però meravellós!
Com aporta Armbruster (2016), la neu i el gel també són peces clau en la història de l’art com a element, com a primera matèria i com a vehicle idoni transmissor de conceptes contemporanis a cada època i societat, convertint-se en un marcador del moment actual i transitable.
L’art contemporani ha utilitzat la neu i el gel per fer una crida sobre l’ecologia i el medi ambient a través de formes diverses com són manifestacions artístiques, escultures i construccions. Com a espectadors, a través d’aquest art podem viure el concepte d’allò que és efímer, puntual, fins i tot podem viure la no permanència de les coses marcades per aquesta curta durada.
Amb els nostres alumnes podem partir de diverses obres d’art contemporani per reflexionar sobre aquests conceptes, però també per treballar l’aigua, el gel i la neu com a matèries primeres. L’art ens ajuda a obrir mirades, altres formes i altres possibilitats.
Avui hem fet petites escultures de gel, boniques, acolorides, fresques… Hem sentit com aquestes es transformaven en gotetes de colors que lliscaven per les nostres pells vivint així els canvis d’estat de sòlid a líquid.
El gel ens dóna moltes possibilitats de joc i d’aprenentatges, aprofitem-les ara que el temps ens acompanya!