“Mindfulness i art: fronteres entre el visual i el textual”

Durant les vacances de Nadal vaig visitar amb @mitrayectancia l’exposició “Hospicio de utopías fallidas”  de Luis Camnitzer al Museu Reina Sofia de Madrid. Fa anys que compartim camí amb la Irene, i l’art contemporani, sempre ens ha acompanyat en la nostra trajectòria. Aquest ens permet descobrir altres formes de veure, d’entendre i d’interpretar el nostre entorn. L’art ens ajuda a créixer i a millorar les nostres pràctiques professionals, per això, quan vam entrar a la instal·lació Living Room (1969) no vam poder evitar començar a pensar quin préstec de consciència ens feia l’obra en cadascun dels nostres contextos laborals.  Havíem entrat en un menjador de casa, però buit, blanc, només ocupat per paraules al terra i a les quatre parets. D’aquesta forma es difuminaven les fronteres entre el visual i el textual.

Ens vam plantar en un racó i mentre anàvem conversant sobre l’obra, miràvem detalladament tot el que ens envoltava i com els visitants interaccionaven en un espai on, aparentment, no hi havia objectes, sinó només paraules. La situació ens portava a qüestionar-nos aspectes diversos:

• Com es mouen els cossos per un espai marcat només per paraules?
• Quina és la diversitat imaginativa de cada espectador que provoca l’espai?
• Com n’arriba a ser d’important la comprensió de la lectoescriptura? Com la podem treballar a l’escola?
• De quines formes podem contemplar els nostres contextos més enllà dels objectes?
• De quins llenguatges disposem?

Comentàvem que a l’escola sovint ens queixem de la falta de recursos, de material, per exemple, però en aquell espai se’ns feia evident que existeixen altres mitjans que potser mai havíem utilitzat.  Amb @mitrayectanza vam decidir incloure el que Camnitzer ens aportava amb aquella obra en els nostres contextos. Ella va fer-ho  amb els alumnes de màster de secundària de @floridauni (https://mitrayectancia.com/2019/01/10/el-despacho-del-profesor-de-ef/) i jo a l’escola, amb els alumnes de Primer i Segon d’Educació Primària dins de l’espai de Mindfulness que fem els divendres a la tarda.

Per dur-ho a terme, vaig habilitar un espai al terra marcat per un gran rectangle amb cinta adhesiva de color blau i amb paraules a dins que representaven objectes d’un menjador: coixí, sofà, cadira, estufa, taula, etc. Aquest espai significava: “La casa de la calma”, una casa que quan s’hi entrava oferia espais de tranquil·litat, de relaxació i de silenci. Mentre uns quants alumnes es quedaven observant, la resta podien entrar a la casa amb quietud, inspeccionar l’espai, llegir les paraules i triar un lloc on es sentissin còmodes per estar en calma segons l’objecte que estava representant la paraula que havien escollit.

Hi havia alumnes que eren capaços de trobar el seu lloc i dedicar un temps a tancar els ulls i a estar tranquils. Altres, es podia observar com els costava decidir el seu raconet i mantenir la concentració,. Sigui com sigui, tots partien de la pròpia expressió corporal i habitaven la casa sense objectes, però com si aquests hi fossin ben presents. Un dels grups, va anar més enllà i entre ells, van decidir incorporar objectes de la classe que representessin les paraules, d’aquesta forma, van transformar l’espai, apropiant-se’l i desenvolupant entre ells el joc simbòlic.

Les interaccions que es poden generar en aquest espai són múltiples, és important observar les reaccions dels alumnes, la seva creativitat i capacitat de concentració. Després de l’activitat, els nens i nenes van dibuixar com s’havien imaginat aquella casa i què havien sentit:

• M’he sentit molt tranquil!
• Estava calenteta al costat de l’estufa (la paraula)
• Com si estigues al sofà de casa meva!
• Jo m’he sentit com si fos al cel, amb un arc de Sant Martí!
• Hi havia algun nen que m’ha molestat i m’ha costat concentrar-me!
• Jo estava com a la meva habitació.
• He pogut estar en silenci!
• M’ha costat trobar un lloc…

Seguirem fent aquesta activitat amb altres grups i veurem quines altres situacions es generaran!