Aprenent a la deixalleria. Removent la nostra consciència ecològica.

Aquesta setmana vaig llegir un article de Liliana Arroyo (investigadora i docent de la Universitat de Barcelona) que exposava el següent: “La separació habitual entre branques de coneixement perd el seu sentit en un món cada vegada més interconnectat i fluid. Les lletres, o més aviat les humanitats en sentit ampli, haurien de ser-hi presents sempre, especialment el coneixement i la dimensió ètica. (…) En aquesta línia, treballar per projectes, en grups i fomentant l’ús de coneixements transversals i interdisciplinaris, sembla que cobra molt més sentit que la rígida divisió per assignatures”. Aquestes paraules van en consonància amb les necessitats educatives actuals, les quals cada vegada més aposten per desenvolupar processos d’aprenentatge inter i transdisciplinars que van més enllà de les assignatures restringides en els horaris escolars. Les paraules de PH. W. Jackson (2010, p.56) recullen molt bé la situació amb la que ens trobem encara actualment en la majoria dels centres escolars: “Así se impone a los alumnos que cierren su libro de aritmética  y saquen el cuaderno de ortografía, aunque deseen proseguir con aritmética y olvidarse de ortografía. En las clases se suele interrumpir el trabajo antes de que se haya concluido. Y quedan sin respuesta las preguntas cuando suena el timbre.” I la reflexió acaba amb la realitat escolar actual: “es muy posible, por supuesto, que no exista alternativa a esta situación antinatural.” Davant d’aquesta experiència, és essencial que els mestres siguem capaços de poder desenvolupar relacions entre els continguts i aprenentatges que es desenvolupen entre diferents assignatures. En realitat, això acaba sent fins i tot un fet obvi, o potser no és cert que les matemàtiques estan connectades amb la llengua i la música, entre moltes altres matèries? Ens quedaríem fins aquí amb una primera idea, però, si aprofundim, observarem que totes les disciplines acaben estan connectades unes amb les altres, per aquest motiu és difícil poder-les treballar des  d’una visió dicotòmica.

L’experiència que expliquem avui consisteix en procurar desenvolupar aquest rizoma entre disciplines, malgrat l’estructura horària que tenim en moltes de les escoles. El cas en qüestió parteix  del treball desenvolupat en una unitat del llibre de text de llengua catalana. Aquest iniciava els continguts del tema entorn a la reflexió sobre el món de la deixalleria, és per aquest motiu que donada la rellevància del contingut en qüestió, s’ha intentat ampliar i aprofundir sobre aquest tema des de matèries com medi i plàstica. En relació a la primera matèria s’ha inclòs la visita a la Deixalleria Municipal de Tàrrega, i en relació a la segona, es treballarà el reciclatge des de la vessant de l’art contemporani com a préstec de consciència. A més a més, dins de la mateixa unitat del llibre de text hem establert vincles entre els temes a treballar (com ara les normes ortogràfiques com la “b” i la “v” o les paraules sinònimes i contraries) i el món del reciclatge. En primer lloc vam investigar paraules que podíem trobar a la pàgina web de la deixalleria, a més a més d’altres coneixements previs dels propis alumnes. En segon lloc, hem treballat aquests continguts partint de la visita en primera persona al centre de reciclatge de la nostra comarca. Durant l’experiència, els alumnes han realitzat un recull de paraules que posteriorment treballarem una altra vegada a l’aula.

La visita realitzada ha sigut una experiència molt enriquidora, tant per les pròpies mestres com pels mateixos estudiants. Sovint no som conscients d’aquells recursos del nostre entorn que ens permeten poder desenvolupar un aprenentatge molt més significatiu d’aquell que oferim a les aules. A a més a més, són recursos gratuïts i propers (en el nostre cas, la deixalleria està a cinc minuts caminant de l’escola), motiu pel qual encara amb més raó els mestres hem d’aprofitar els contextos que el nostre territori ens ofereix.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’experiència viscuda també ens ha portat a treballar una de les competències principals del segle XXI: la sostenibilitat. Tal i com trobem en el nostre projecte educatiu Vedruna:  “ens impliquem en el treball transversal dels valors de l’ecologia i de la sostenibilitat. Potenciem els programes que ens encaminen a esdevenir escoles sostenibles i tots aquells hàbits i valors que vivim en el dia a dia, educant des de l’exemple. Són maneres diferents i positives d’educar en la sostenibilitat i en el compromís per un món millor”. Realitzar activitats com l’exposada ajuda a prendre consciència de la responsabilitat que els nostres alumnes, i els propis mestres tenim a l’hora de conservar i preservar el medi ambient.  Si més no, la visita a la deixalleria no deixa indiferent a ningú, veure la quantitat de residus que generem ens provoca un impacte visual i un daltabaix que remou consciències interiors. Contenidors plens de piles, bidons enormes plens d’oli, muntanyes de ferralla, cartró i plàstics, un conjunt d’electrodomèstics blancs, munts de botelles de vidre, etc. Tot passejant en mig d’aquesta gran quantitat de materials estrictament ordenats, no podia evitar pensar en les obres de Daniel Canogar i la gran quantitat de residus que recupera de llocs com aquest per donar vida a les seves creacions. Un artista que va en busca de petits tresors que esperen rebre una segona oportunitat.

canogar-otrasgeologias06

Otras Geologías (2005) Daniel Canogar

canogar-enredos01

Enredos (2008) Daniel Canogar

A més a més de la deixalleria també vam poder veure de primera mà com funciona Cartaes (Empresa d’inserció de Càritas). Vam tenir l’oportunitat d’endinsar-nos en un gran magatzem que acollia tot tipus d’objectes que esperaven ser reparats per poder ser venuts a la botiga Cartaes. D’aquesta forma, roba, mobles, joguines, llibres i una infinita quantitat de productes poden gaudir d’una segona vida i ser comprats per algú altre a un preu més econòmic. Tal i com s’exposa a la seva web, quan doneu un objecte a Cartaes contribuïu a:

  1. Allargar la vida útil de l’objecte.
  2. Reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera.
  3. El foment de l’ocupació local de qualitat.
  4. La inserció sociolaboral de persones en situació de vulnerabilitat.
  5. El desenvolupament social i sostenible de la teva localitat.
  6. I l’accés a roba, llibres, joguines, electrodomèstics, mobles i articles de la llar a persones amb ingressos baixos.

Sens dubte, aquesta experiència viscuda no va deixar a ningú indiferent. Ha sigut una sacsejada que ens ha conduït  a repensar i a millorar les nostres accions a l’hora de gestionar els propis residus, així com prendre consciència sobre els nostres hàbits de consum. Seguirem treballant entorn el món de l’ecologia i la sostenibilitat! Moltes gràcies per aquesta fantàstica visita!

cart

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s