Els artistes sempre ens comparteixen préstecs de consciència que cadascú interpreta segons la seva pròpia manera d’entendre el món. En el meu cas, les obres que observo les interpreto segons les experiències personals que visc en aquell moment, com la majoria d’observadors, però, a més a més, no puc deixar de relacionar-les amb la professió de mestra i el context on em desenvolupo com a tal. Algunes em serveixen per pensar experiències i establir relacions entre continguts sense fer ús de la pròpia obra directament, altres vegades les utilitzo per treballar-les amb els nens i nenes, i altres per reflexionar sobre diferents aspectes que giren entorn diferents aspectes del món educatiu. L’art en sí ens obra un món de possibilitats que cadascú aprofita segons les seves necessitats.
Avui m’agradaria explicar una experiència que hem compartit les tutores de 2n ( i que, d’alguna forma, l’origen d’aquesta recau en una obra que vaig penjar fa uns dies al blog. L’artista en qüestió és David Schwen i l’obra es titula Pantone Ketchup. En aquesta imatge s’hi podia veure dos “pantones”: el vermell i el groc. El primer estava representat amb ketchup i el segon, representat amb mostassa. Aquesta fotografia em va portar a reflexionar sobre l’ús que fem a les escoles del material escolar, i, concretament, del món de les pintures.
A educació infantil acostumen a pintar i a experimentar amb diferents materials més enllà de les temperes i pintures escolars, però en poques ocasions, una vegada s’ascendeix al món de la primària, no s’explora amb altres materials que no siguin els establerts pel catàleg de la llibreria. Aquesta setmana em vaig topar amb un text que recollia molt bé aquesta essència:
“És evident que les escoles haurien d’ensenyar als alumnes més a reflexionar que no pas a passar exàmens. Tanmateix, en alguns centres d’Infantil, durant les darreres setmanes abans d’acabar aquesta etapa, els col·loquen en pupitres individuals perquè es vagin acostumant al que els espera a Primària. Tens la sensació que a primer de Primària, només amb sis anys, una part de la infantesa ha desaparegut i que s’han d’acostumar a la idea que a partir d’aleshores tot serà molt més dur. A sisè se’ls ha de preparar per enfrontar-se a la realitat de la vida, que consisteix a estudiar molt, a controlar les seves hormones (si és possible) i a respectar la disciplina per no trencar el ritme de la classe, perquè a Secundària hauran de treballar molt, deixar-se de bestieses i tenir al cap que el Batxillerat i la gran prova final són a tocar”. (César Bona, 2016)
La imatge que em projectava el text anterior em va semblar una estampa que responia força bé al fet exposat anteriorment: per què a l’educació primària es deixa d’experimentar amb altres materials i sovint ens limitem a la pintura de sempre?
Tot i això, és cert que cada vegada es veuen més experiències “artístiques” que van incorporant no només diferents tècniques plàstiques, sinó també diversitat de materials per fer-ho. L’experiència que mostrem a continuació, juntament amb la meva companya, emergeix de la necessitat de resoldre una situació quotidiana que ens va passar a l’escola. Durant les últimes dues setmanes havíem treballat el tema dels animals, i en la matèria de plàstica vam decidir fer un mural on hi sortissin tots aquests. Però, justament, una setmana abans ens havíem quedat sense pintura. Davant d’aquesta necessitat vam pensar fer ús d’altres recursos per dur a terme la tasca que teníem pensada. Així doncs, en comptes de pintura, arran del préstec de consciència de l’obra de Schwen, pintaríem amb aliments.
Per partir d’aquesta idea, vam recuperar una experiència que vam viure aquest any amb els alumnes quan vam anar d’excursió a l’Espai Orígens. Allà vam realitzar diversos tallers sobre la prehistòria, i en un d’ells es treballaven els materials que utilitzaven els nostres avantpassats per pintar a les parets de les coves. Vam aprendre que en l’època de la prehistòria no existia pintura com la que tenim a les nostres classes, i que, per pintar, els prehistòrics feien ús de materials que trobaven a la natura com carbó de llenya, òxid de ferro, greixos o colorants extrets de les plantes entre altres. Partint d’aquesta experiència, vam anar a la nostra època i vam analitzar els nostres contextos, concretament les nostres cases. Què podem trobar a casa nostra per poder pintar però que no sigui pintura? Aquesta va ser la pregunta clau per iniciar la pluja d’idees amb els alumnes. Les veus dels nens i nenes van començar a fer aportacions: tomata, figues, Nocilla, herba triturada, ketchup, suc de taronja, mostassa… Vam anar buscant diferents aliments que, al mateix temps, relacionàvem amb els diferents colors que necessitàvem. Alguns tenien dubtes sobre si l’aliment que havien dit pintava o no, per tant, abans de portar-lo a classe havien de provar-ho a casa. Va ser a partir de les seves aportacions, investigacions i experimentacions que els nens i nenes van portar els materials per poder realitzar aquesta activitat a l’aula. Finalment, una vegada amb els productes que els alumnes havien portat, vam començar a experimentar amb aquests, de tal forma que vam veure les diferents textures, tonalitats, barreges de colors i fins i tot olors que produïen aquests quan entraven en contacte amb el paper.
L’experiència realitzada serà una plataforma més per seguir aprofundint en els continguts que estem treballant. De moment, els pòsters creats pels alumnes permeten anar sorgint preguntes sobre els animals dibuixats. Aprofitant que encara estem treballant aquest tema, avui ens hem fet preguntes sobre alguns dels animals que van dibuixar, i hem pogut repassar les característiques d’alguns d’ells, com per exemple, la papallona: és invertebrada? Quin és el seu medi? Quina és la seva reproducció? Què menja? Hem anat solucionant les respostes menys aquesta última, la qual ha servit per ser la pregunta per a investigar el pròxim dia. D’aquesta forma, intentant establir relacions amb la producció que els propis alumnes han creat, aquesta no queda deslligada del treball que realitzem durant el dia a dia. El pòster és un punt de referència que, per una banda, recull experiències prèvies que els alumnes havien viscut, i, per altra banda, serveix com a punt de partida per seguir lligant-hi continguts i experiències.
En conclusió, aquest aprenentatge viscut i el problema inicial d’haver-nos quedat sense pintura, em va fer reflexionar sobre un fragment d’Elliot Eisner quan parla de la necessitat d’aprofundir en l’ús d’un sol tipus de material davant la gran diversitat d’oferta que tenim a les escoles. Segons l’autor, en comptes de fer ús de tots els recursos que tenim a l’abast, seria molt més enriquidor aprofundir en les oportunitats que ens pot donar un llapis 2B:
“Aunque no recomiendo formalmente el ejemplo que voy a utilizar, diría que se puede ofrecer un programa de arte más rico usando un lápiz del 2B y un cuaderno de papel de estraza a lo largo de un periodo de nueve meses, que ofrecer un proyecto diferente cada semana durante treinta semanas. El uso de un lápiz 2B al menos crearía las condiciones para que se pudieran explorar a fondo las potencialidades del grafito sobre papel blando. Cuando hay continuidad en un programa, los profesores pueden construir sobre lo que ya se ha revelado, y pueden preparar a los estudiantes para el próximo proyecto. La clave es la continuidad, y, desafortunadamente, ésta suele faltar en las aulas.”
El text ens porta a repensar sobre com sovint no acabem d’aprofundir ja no només en els materials en sí, sinó, també en els continguts que es treballen a les escoles, i la veritat, el ritme trepidant que sovint es porta dificulta poder dedicar més temps en certs aspectes. Tot i així, malgrat aquesta falta de continuïtat que pugui semblar, en el nostre cas, el llapis 2B no és res més que el procés reflexiu, crític i creatiu que els nostres alumnes realitzen en cadascun dels processos d’aprenentatge que intentem desenvolupar a l’escola. Com a mestres, procurem que existeixi sempre una continuïtat, una manera de fer, pensar i actuar que permeti als estudiants establir vincles entre tot allò que fem a la nostra pràctica professional.
Bibliografia:
Bona, C. (2016). Les escoles que canvien el món. Barcelona: Rosa dels Vents.
Eisner, E. (2002). Ocho importantes condiciones para la enseñanza y el aprendizaje en las artes visuales. Arte, Individuo y Sociedad.
RIZOMA EDUCATIU 