Contes naturals

Sovint les converses que es generen a l’aula donen lloc a propostes que sorgeixen de les pròpies veus dels alumnes. Feia uns dies, havia sortit una proposta a la caixa de tutoria: – M’agradaria fer un conte sobre una “canica”!.- I la frase va portar a un seguit de propostes diverses i extenses que van quedar suspeses a l’aire fins poder trobar un espai de temps per poder-les desenvolupar. Va ser en la matèria de plàstica que vam recuperar aquesta idea, i entre tots, vam decidir escriure un conte sobre “la canica”. Cadascú deia una frase, i entre tots, anàvem millorant-la fins arribar al consens del grup. Finalment, vam escriure tota la història, però havíem de posar-li paraules i imatges! Així doncs, aprofitant que estem en temps de tardor, els alumnes van portar elements naturals a l’aula: fulles, pals, plomes d’ocells… I juntament amb pintura, entre dos i tres responsables es van fer càrrec d’escriure una de les frases i dibuixar el que aquestes expressaven. Tots junts vam crear un conte, que, uns dies més tard formaria part de la nostra biblioteca d’aula. La satisfacció de veure el seu propi llibre creat per tota la classe, no va finalitzar només amb la visualització d’aquest una vegada acabat, sinó que una alumna que l’estava llegint va exclamar: – fa olor! Fa olor de les fulles! És un llibre amb olor!- No ens havíem aturat en aquest sentit que durant la sessió també ens havia acompanyat, però ara, allunyat dels altres estímuls prenia protagonisme entre les pàgines. Com diu Eisner (2012), ens acostumem a quedar en la superficialitat dels aprenentatges deixant de banda la profundització d’aquests, deixant escapant aquestes experiències que normalment, acaben passant per alt.