Admiro profundament a les persones que poden vacil·lar de talent, fama i riquesa però són immensament humils i quan tu els fas un elogi et desvien la conversa o pronuncien un “Ai mira…” “Sí… mira…” i s’interessen ràpidament per la teva vida. Felicitem a la nostra Punsoda humil, treballadora incansable i farcida de talent per aquest llibre que ens ha reglat i que arriba a les més fosques profunditats de les nostres ànimes. Desitgem trobar més vespres de tardor per compartir junts i veure com l’Aloma, el Roger, l’Arcadi (i els pròxims que vindran) s’empaiten pels carrers del petit poble de Concabella, escoltant com ressonen les seves rialles a l’aire. No us perdeu la seva obra, ella no us ho dirà però apareixerà en les vostres vides. Potser us deixarà anar un “Sí… mira… sortiré al telenotícies” com aquell qui diu: “Ara vinc, que vaig a comprar el pa”. Et desitgem el millor i molts més èxits!
RIZOMA EDUCATIU 